HISTÒRIA DEL POBLE
Abans del segle X,no es tenen referències clares d'assentaments humans sòlids dins el terme olesà. És al segle X on comença a desenvolupar-se un petit nucli de cases a ponent del castell de termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l´Ordal. Una d'aquestes cases rebia el nom d´Osevesa, que, segons alguns experts, podria ser l'origen del topònim d´Olesa.
Olesa apareix citada amb més freqüència durant el segle XIII arran de la consagració de l`església de Sant Esteve de Cervelló, on surt esmentada l'església de Sant Joan d`Olesa envoltada d`un petit nucli de cases. |

|
L`any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d`Olesa de Begues, al costat del camí ral. La missió d`aquest hospital era atendre i curar els pobres, els pelegrins i viatgers. A mitjans del segle XIV es va enllestir la nau de l`hospital, la torre i la muralla. L`Hospital encara es conserva avui dia, tot i que, amb el pas dels anys, s`han realitzat diverses reformes i la seva funció actual és d`ús privat.
L`elecció de Guillem de Cervelló de l`emplaçament de l`hospital es deu a les condicions ideals i saludables del lloc: envoltat de muntanyes, poca humitat...el que li donà el nom de Hospitalis de Bonis Valius (de les bones valls).
La situació estratègica d`Olesa com a lloc de pas també tingué la seva importància en èpoques de conflictes, com va ser el cas de la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472, on l`Hospital va servir d`emplaçament clau per les forces de la Generalitat per setiar el castell d`Eramprunyà. Per la població que vivia a Olesa, els conflictes suposaven la difusió d`epidèmies i en quedà molt afectada.
Com va ocórrer a gran part del Principat, la immigració occitana del segle XVI i XVII va fer créixer el nombre d`habitants en molts nuclis rurals, Olesa no va ser cap excepció. Els cognoms occitans que apareixen en els documents sacramentals són una mostra de la immigració al poble.
En els segles posteriors hi hauran pujades i baixades demogràfiques derivades d`epidèmies, guerres, plagues però el poble es va consolidant.
Olesa deixà de ser lloc de pas obligat amb la construcció de la carretera del Port de l`Ordal que uneix Vilafranca amb Barcelona al segle XIX. El camí ral quedà obsolet i l`hospital va perdre interès. Olesa seguia sent un petit emplaçament rural i, al segle XIX, Madoz la descriu en el seu Diccionario com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. L'extensió de vinyes ocupà durant aquesta època gran quantitat d'hectàrees ocupades per antics alzinars i garrigues fins a l`aparició de la fil·loxera.
L`agricultura ha estat la ocupació principal dels olesans, algunes indústries han aparegut en els últims anys al terme. Les urbanitzacions que es troben dins el terme d´Olesa es començaren a construir als anys 60, i han fet créixer considerablement la població.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ALTRES ELEMENTS D'INTERÈS
L`Hospital de Cervelló
L`església de Sant Joan
El barri de l`Hospital
El Pont natural de l`Arcada
Avenc de l`Esquerrà
Barraques i construccions de pedra seca (tot el terme)
ITINERARIS
La ruta de la Garnatxa
Petjades històriques (construccions de pedra seca)
PER SABER-NE MÉS...
En el Centre Cívic podeu comprar la bibliografia bàsica de la història del poble i de l´entorn natural:
Llorac,S (1993) : Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present . Ajuntament d´Olesa de Bonesvalls. Preu 12 €.
Grup de Recerca Olesa Rural (2005): Petjades històriques. Recull de construccions rurals en pedra seca i altres curiositats . Ajuntament d´Olesa de Bonesvalls. Preu 15 €.
Borrego, J.C & Carbó, P. ( 2004): Guia de camp d´arbres, arbustos i altres plantes del Garraf . 15 Itineraris excursionistes. Puig de l´ Àliga. Vilanova i la Geltrú. Preu 15 €
Ferrer, V. (2004): Grandes Cuevas i Simas del Mediterráneo . Contraste..Barcelona. Preu 35 € |

|
|